Des de la perspectiva empresarial del sector residencial, la visió professional dels treballadors en el mateix, les vivències diàries dels usuaris i les expectatives de les seves famílies, creiem sincerament que tota inspecció, hauria de significar abans de res un mecanisme de progrés i millora en el funcionament de les nostres residències i centres de dia per a gent gran.

Una inspecció hauria, sense mai perdre l’essència de la mateixa, ser partícip dels problemes dels centres inspeccionats, de les seves necessitats i inquietuds i estar oberta sense por a ajudar i col·laborar en quants temes se li exposin i consultin. Una inspecció, sense perdre gens de serietat ni d’estricte compliment de la seva missió, hauria de ser empàtica, hauria de considerar la presumpció de bon fer del centre inspeccionat com a primera opció sempre, i no es caracteritzaria per infondre temors injustificats a la seva tasca, sinó vanagloriar de ser una inspecció respectada i considerada com una eina de millora i progrés. Una inspecció sempre hauria enaltir la seva missió velatoria per la millora de l’atenció que es presta als usuaris, i per això no és un demèrit el posar-se al seu lloc i flexibilitzar les seves demandes davant el context d’una normativa que peca en excés de característiques interpretatives àmplies en funció de personalismes que en ocasions penalitzen el seu resultat final.

Una inspecció no es pot considerar valida ni útil si només incideix en qüestions anecdòtiques sense més sentit ni necessitat d’intentar deixar en evidència situacions irrellevants per a l’esdevenir de l’atenció als usuaris. Som centres oberts els 365 dies de l’any les 24 hores del dia, ho tenen present els que ens visiten ?.

És rellevant el relatat pel nostre bon amic el Sr. de Marti en el seu text, aquestes qüestions inspeccionades conduirien als profans a pensar que la inspecció ha perdut la seva essència fonamental, la de ser útil, i fer progressar a un sector fora de dubtes en la seva professionalitat, els seus mitjans tècnics i humans i els avenços amb fortes inversions en temps i diners que la majoria de residències efectuen.

Hem de progressar sense temors a res ni a ningú, com vam fer junts els centres i la inspecció en temes tan crucials com la reducció de contencions físiques, la nostra inspecció és molt més que el relatat pel Sr. De Marti (la qual cosa asseguro és cert ) la nostra inspecció és el reflex del nostre treball i la garantia de lliurament per i per als usuaris. Tampoc creiem que la inspecció sigui un instrument recaptatori ni que així ho consenten premeditadament els seus actors, ens neguem a acceptar que poguessin existir normes encobertes al respecte.

Treballem junts ajudant-nos i sense fissures, vaig conèixer i conec inspectors que són grans persones i que ajuden i col·laboren en fer millor el nostre sector i per desgràcia també conec els que s’aprofiten creient que per demanar el pes de l’os del pollastre han justificat un progrés i millora al centre.

Si només som capaços de veure la normativa sense llegir entre línies la seva essència ni la seva aplicació a cada casual, no som persones sinó simples màquines, i a dia d’avui que jo sàpiga la inspecció la formen persones. Ajudeu-nos amb la seva presència, els seus comentaris i els seus coneixements, a fer-nos millorar en el nostre treball i només amb això ja tindrà sentit haver escrit aquest text.

Tal com bé va dir Hecato “si vis amaro, estima” o el que és el mateix “si vols ser estimat, estima”, hauríem tots aplicar-nos aquesta màxima.

VERSIÓN EN CASTELLANO