POSICIONAMENT D’UPIMIR:
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens acaba de notificar la resolució sobre les mesures cautelars plantejades en relació amb la impugnació del 1er Conveni Col·lectiu de Catalunya; l’esmentat Tribunal ha acordat (sense possibilitat de recurs) que el Conveni no es pot publicar i per tant no serà d’aplicació fins que hi hagi Sentència ferma sobre les qüestions plantejades en la demanda presentada.
Com sabreu en el mes de Febrer d’enguany es va constituir la mesa negociadora del primer conveni de residències de Catalunya. L’esmentat conveni, el seu text, els increments salarials que es plantejaven i els establiments que hi podien estar afectats, va ser auspiciat per ACRA sense que UPIMIR hagués pres part en les propostes i converses prèvies ni amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ni amb els sindicats. En la constitució de la mesa negociadora i en relació amb la part empresarial, ACRA es va assignar 11 de les 15 cadires de la bancada patronal repartint la resta sense criteri de representativitat en el sector; el resultat del repartiment va ser que a UPIMIR solament li va “tocar” una cadira, la qual cosa va ser denunciada i reivindicada per la nostra patronal en el decurs de les negociacions de manera reiterada sense que cap de les parts de la mesa negociadora rectifiquessin el criteri d’assignació de cadires.
Amés a més i per si no fos suficient la deficient assignació de representants de la part empresarial, en el decurs de la negociació UPIMIR va manifestar també de manera reiterada i així consta en totes les actes de les reunions celebrades, que per tal d’endegar una via de negociació col·lectiva a Catalunya era imprescindible comptar amb l’autorització de la comissió paritària del VII Convenio Marco estatal i que aquesta autorització no s’havia obtingut, de fet la Comissió Paritària la va denegar.
Aquests defectes formals greus van portar a UPIMIR a enviar a tots els membres de la mesa negociadora un Burofax uns dies abans de l’última reunió de la mesa en el que indicaven que aquesta patronal no signaria el Conveni que podés sortir de la negociació en primer lloc pels defectes en la distribució de les cadires en la bancada empresarial i en segon lloc perquè la manca d’autorització de la Comissió Paritària, provocava que el Conveni no es podés inscriure pel defecte formal que tenia la qual cosa el podia convertir en un pacte d’eficàcia limitada pels signats i UPIMIR no volia que els seus socis es trobessin afectats per aquest pacte.
Paral·lelament una de les patronals a qui no s’havia assignat cap cadira en la mesa de negociació, va interposar demanda en el TSJC en la que, entre d’altres coses, va demanar que el Tribunal suspengués la inscripció del Conveni i la seva efectivitat fins que hi hagués una Sentència ferma que decidís sobre els aspectes vers els què impugnava que essencialment son els mateixos que UPIMIR ha anat manifestant durant tota la negociació, és a dir, defectes en la representativitat de la part empresarial i en la distribució de les cadires de la mesa negociadora i impossible negociació a Catalunya d’un nou Conveni atesa la negativa de la Comissió Paritària de Madrid.
El passat dia 27 de maig es va celebrar la vista oral corresponent a les mesures cautelars sol·licitades en el TSJC; com podreu veure en la resolució adjunta, UPIMIR va manifestar que estava d’acord en què cautelarment no s’inscrivís el conveni al Departament de Treball precisament amb els mateixos arguments que hem manifestat durant tota la negociació.
Avui ens han notificat la Resolució judicial respecte de les esmentades Mesures Cautelars i el TSJC en dona la raó, el Conveni per ara no es podrà inscriure en el registre corresponent de la Generalitat ni tampoc publicar-se en el DOGC fins que no hi hagi Sentència sobre tots els extrems plantejats en la demanda d’impugnació.
Està clar que la nostra patronal entén necessari que hi hagi un Conveni Col·lectiu a Catalunya, està clar que la nostra patronal entén que cal treballar en un marc negociador encaminat a reconèixer millores salarials i laborals pels treballadors i treballadores de Catalunya, però de cap de les maneres podem acceptar que aquest marc negociador s’escapi del que estableix la legalitat vigent sobre les negociacions col·lectives i molt menys podem acceptar que no es reconegui la nostra representativitat dins del sector concedint-nos solament 1 cadira en una mesa negociadora en la que altres patronals amb similar representativitat en tenien 11.
