I DESPRES DE L’ESTIU, QUÈ?

Arriba l’agost i amb ell la canícula estiuenca, aquesta que fa que ens endormisquem i tot sigui més lent i costi mes de realitzar, normalment en altres anys, era una època de certa tranquil·litat i assossec en el funcionament i esdevenir dels centres residencials per a gent gran, uns mesos (juliol i agost) de pseudo paràlisi normativa, truncada tan sols per la dificultat, cada cop més patent, de trobar personal suplent per vacances o la impossible missió de poder tenir tècnics per als nostres centres (DUI, Metges, fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials ), però dins de la dificultat de la feina diària en el nostre malparat sector, aquest era un mal menor.

Però aquesta any 2020 tot és diferent, aquest maleït any en plena pandèmia amb rebrots més o menys maquillats però ja per a tots clar que presents en desenes de llocs i amb en més d’un cas, difícil control dels mateixos, aquest any en el qual algunes patronals en comptes d’unir-se i treballar, han decidit qual agressiu venedor immobiliari, posar-se a alarmar i espantar amb proclames infundades, per així intentar aprofitar-se dels més espantadissos i pescar en aigües agitades, sense cap escrúpol com a agent social, o bé tornar a l’arxiconegut discurs entre titularitat dels centres i dignitat professional, o fins i tot per grandària i assimilar el mateix mal fer com a centres residencials de gent gran, en el qual una administració sobrepassada es llança a legislar de manera urgent i amb presses, en el que les famílies estan cada vegada més fartes de la situació i amenacen amb accions legals, i en el que sens dubte l’eix del nostre quefer, l’usuari, segueix sense ser escoltat i és tan sols moneda de canvi en aquest estira i arronsa gerontoasistencial.

En aquest estiu de l’any 2020 sens dubte, cadascun s’està retratant de forma gratuïta i mostrant, mal que ens pesi, la nostra cara menys amigable, la por, el pànic, la precaució i més que res la nostra total falta d’empatia i ganes d’avançar conjuntament, estan ensenyant als que ens observen, llegiu administració, sindicats, familiars d’usuaris i plataformes de representació dels mateixos, i per descomptat a premsa escrita i audiovisual, aquest espectacle fora de lloc.

Així no anem bé, això no és el que toca ni el que demanen els centres, els seus usuaris, les seves famílies i menys encara els nostres treballadors.

UPIMIR ja fa anys que defensa la unitat i empatia com a escut davant el que ara succeeix, fa anys que convivim en harmonia amb tots i sense problema, la nostra patronal no és exclusiva ni desqualifica a qui no la componen, hem guanyat un lloc de notorietat institucional amb la nostra forma d’actuar, la de treball en equip i buscant punts de sinergia que ens impulsin, no que ens expulsin.

No creiem en grandària, tipologia de titularitat, ni en models que marginin la realitat actual, fins i tot menys en que tot s’arregla a cop de decret llei, estem com estem per culpa de no comprendre que així només com si fóssim arenes movedisses, cada dia ens enfonsem un mica més, i que ningú sortirà beneficiat per aquest motiu.

La junta directiva de UPIMIR desitja a tots sense excepció un mes d’Agost de reflexió i de aposentar idees i formes d’actuar, de valorar les coses bones que tenim i som, que és molt, i apartar la temptació de creure’ns amb el do de la veritat absoluta, la nostra desunió, la nostra manca de modèstia en ocasions sota premisses d’altres èpoques ja passades i el nostre orgull mal entès fa que siguem qüestionats com a sector, que se’ns busqui de forma particular per desqualificar els altres i per acabar un àmbit de gestió i treball que no treu a relluir amb orgull la seva bona tasca i la seva agosarada dedicació als més febles i fràgils, sinó que només mostra la cara amarga de qui gratuïtament i sense ni tan sols conèixer-nos ens dilapiden i prejutgen.

Tant de bo aquest estiu 2020 sigui el que marqui el punt d’inflexió per molts desitjat.

Cuidem-nos i oxigenem-nos per tal retorn, ho necessitarem.

Signat: Sra. Marina Casas               Directora operativa UPIMIR

VERSIÓN EN CASTELLANO